Alçant la vela major per a navegar amb el màxim ímpetu en les homogènies aigües del tedi, sorgeixen un munt d'imatges que es fan gairebé reals a la ment quan en d'altres moments sol fer-se necessari estar en un estat semblant al son. És curiós l'autenticitat amb que es poden arribar a viure aquestes experiències insertades entre son i vigilia, on segurament si ens posem freudians és on podriem trobar el pany que obre la porta a l'inconscient. Fóra molt interessant la cosa, si no fós perquè això no és mai volgut, a ningú li agrada aborrir-se, no em consta que de l'aborriment se n'hagi fet una tortura (no és això el motiu pel qual la gent no vol anar a la presó?) però no m'extranyaria pas...
I després de l'aborriment, si és que no en surto per causa d'una motivació excitant i inminent, si és que l'impàs que em retorna a la vida es manifesta de manera progresiva (i aborrida també) m'entra una sensació com d'aburriment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada