Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
diumenge, de febrer 03, 2008
Ni quan pensem pensem...
No sempre quan creiem fermament en alguna cosa, significa que aquesta sigui certa, vàlida ni molt menys lícita. Les persones ens sentim segures de nosaltres mateixes, en el sentit que creiem en la validesa de les nostres percepcions, prenem com a cert el que pensem i sentim, creiem que el que ens dicta el nostre coneixement és vàlid i que tota acció amb pretensió de racionalitat que vulguem realitzar, doncs ha de tenir com a raó de ser, és a dir com a punt de partida la nostre pròpia consciència.
Doncs no! jo dic que de cap manera podem anar bé així!
És ben sabut, en les alçades que ens trobem de desenvolupament del saber científic, que l'ésser humà és víctima d'ilusions de tots tipus, no tant sols les il.lusions perceptives que segurament tothom ha comprovat en algun moment, il.lusions òptiques, tàctils, perceptives, que afecten a les percepcions en definitiva. Doncs bé, també se sap que n'hi han de cognitives, és a dir que afecten el coneixement, tampoc del nostre coneixement ens en podem fiar, no pensem de manera completament racional perquè és que no podem. Per tant assumim que mai no hem de pretendre tenir la veritat basant-nos en una creença. Admetem d'una vegada que el relativisme ha de ser l'actitud imperant en el nostre comportament, una actitud preventiva, ja que ens hem de guardar de nosaltres mateixos. Cal defugir tota actitud tossuda i vel.ligerant, en lloc d'això cal promoure el moure el sostre i recrear-se en l'absurd. Només en l'absurd podem trobar un sentit a la nostra quotidianitat. Però potser també el que cal de vegades és responsabilitzar-se i afrontar la pròpia vida amb treball i disciplina en lloc de dedicar-se a perdre el temps per internet i molt menys escriure un estúpid bloc que l'únic que si no és totalment improductiu l'únic que pot arribar a fer és realimentar les ganes ja immanents d'anar-se'n per les branques.
Potser lo correcte és tant sols mirar de no pensar-hi, ja que és lo que certament em sembla que la gent fa. Total, passa re i na fent, i qui fa com tothom al menys no va sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada