Els arbres no deixen veure el bosc

Doncs sí companys, tot són cicles. És un fet el caràcter cíclic de la naturalesa humana. En tot; sí , sí, tal com us ho dic, en tot!Però és que de fet, fins i tot el món i la naturalesa mateixa tenen caràcter cíclic. Si és que ja s'intueix de seguida home, la nit i el dia, les estacions de l'any, la climatologia que hi va associada, després de la pluja arriba el bon temps; si la naturalesa és cíclica, com hom pot pretendre que tota la vida que s'en desprèn no ho sigui també? Si fins i tot el nostre comportament ho és, la economia, per exemple, és reflex de les nostres inquietuds i de les nostres pors, qüestió de psicologia de masses, una mica com tot, i ara en aquesta època de globalització que vivim, que tot passa a tenir ressò internacional, encara pitjor. Els problemes d'un país es veu que afecten a la gent de països situats a l'altre extrem de món, si és que sembla mentida. Les fronteres entre països perden cada cop més el seu sentit original, les persones ja no tenen perquè tenir una sola nacionalitat ni sentir-se identificats amb una sola cultura. Tot passa a ser tant complex que un individu sol, inevitablement no tindrà més remei que seguir la gran riuada de gent que l'envolta i fer el que toqui per a no ser marginat ni exclòs de la societat, cosa que equival a passar-les putes. Ara bé com que les persones no som completament racionals, tenim la facultat de poder entendre que és la racionalitat i fins i tot idear aparells que funcionin de manera racional, però nosaltres mateixos en el nostre comportament i manera de relacionar-nos seguim sent molt i molt animalons, de manera que sempre tot en nosaltres serà cíclic, tal i com és la nostra naturalesa de la qual mai ens desprendrem, de manera que ensopegarem eternament amb la mateixa pedra en completar cada cicle d'ensopegar amb determinada pedra.
Per tant, sabent tot això, no cal posar-se pas nerviós amb l'assumpte del terrorisme internacional, ni els efectes de la contaminació a escala global, ni economia mundial que genera desigualtats entre el primer i el tercer món. Tot s'arreglarà per sí sol. O sinó quin és el paper d'un individu incapaç de tenir la seva pròpia opinió ni molt menys crear-ne de nova? Si potser tots aquests conflictes mundials potser ni hi són, potser són coses que es diuen per la tele. En tot cas quan la tele dicti que toca fer-hi quelcom al respecte ja ho farem, ara segurament encara no deu tocar, segons dicta el plà diví en el qual tots en formem part i que ens desvincula de tota responsabilitat, ens treu les pors i ens deixa dormir tranquils a les nits.