Cercar en aquest blog

dijous, de maig 03, 2007













CONILL

Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil·la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil.la

- Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible

(Pere Quart)

I és que el cas és que ja comença a ser una quantitat ingent el nombre de dies que ha fet mal temps, i és que hi ha a qui no li agrada que plogui, a mi concretament em desmotiva, però mira noi, ve a ser lo que hi ha, en tot cas quedi clar que no és normal que plogui tant.

Ves tu a saber si realment és un efecte clar del desequilibri ecològic del nostre planeta, el cas és que és una cosa que pot dur greus conseqüències, i és que la tropicalització de Catalunya no és broma, la gent està desorientada, no sap quina roba posar-se, els transports públics es veuen saturats per la quantitat de ciclistes que no poden agafar la bici a causa del mal temps i es veuen obligats utilitzar el bus o el metro, canvis d'humor sobtats entre les persones que són sensibles a la climatologia del lloc que es troben, cosa que en certa manera desnaturalitza les relacions humanes i dificulta molt més el pensar i actuar racionalment. I és que tot això destapa un greu cercle viciós que es dona en les conseqüències del no actuar racional i responsablement, que porta a l'escalfament global que ens fa estar fora de sí, a banda d'altres problemes molt més greus que pot dur

Per tant proposo com a tractament a l'escalfament global acordar un dia de festa a nivell planetari, en el la que gent pot posar en pràctica el socialisme etílic i així començar a solucionar des de baix i responsabilitzarnos del nostre planeta, dic jo, tot i que val a dir que els aspectes ecològics del socialisme etílic encara no han estat gaire estudiats.

En tot cas estic tranquil d'haver pogut relacionar un conill amb el fet que no estigui d'humor perquè plou, sempre és tranquilitzador veure que tot està interrelacionat i que som partícips actius de la realitat real certa la-que-és-de-debò.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Es pot ser brillant sense ser espès, però preferentment si el lector imparcial no llegeix l'asuntu a les tantes.

Un bloc molt currat, minyó.

Una abraçada i endavant amb el bloc.

Roger Tarragó ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, tot i que el meu blog és fruit d'una mera inquietud personal, sempre és d'agrair veure que més enllà de la inmensitat de la xarxa, a través d'internet interaccionem amb d'altres persones!