Encara en la societat no hi ha una creença unànime i posicionada al voltant del tema de si l'altruisme enfront de l'individualisme és una opció més o menys correcta, i de fet així ens va.
No sabem si llençar-nos sense por i entregar-nos a la causa social, perque és la opció èticament correcta i perque és la única via per a solucionar les desigualtats socials. El cas és que fent un càlcul més fí sobre l'assumpte trobem que si mirem d'entendre millor la cosa de l'egoisme, una postura inteligentment egoista, entenent com a objectiu egoista el primar, segons un ordre de valors previament raonat i establert, la pròpia felicitat abans que la d'altri, entenent que el principal beneficiari del propi treball ha de ser qui el realitza; pot ser que ens interessi proporcionar un cert grau de felicitat o si més no de benestar als qui ens envolten per tal de, com a éssers irremeiablement socials que sembla que som, veure realitzat més facilment el nostre paradigma de felicitat desitjat. Així doncs, sembla que adoptar la opció més egoista és la manera més natural i coherent d'aconseguir un major grau de convivència i harmonia social. Per tant penso defensar el fruit del meu treball tal i com l'autor del cartell de la foto de ben segur que deu fer.
