Incertesa, imprevisibilitat, dinamisme, incomprensió, espontaneïtat; elements i adjectius relacionables amb la creativitat, i alhora deduïbles de qualsevol situació absurda. A banda d'això, l'absurd ens resulta hilarant, és a dir ens fa riure.
Ja hem relacionat, doncs el riure amb la creativitat, però no qualsevol riure, tant sols el riure de l'absurd. El riure de la situació irracional i no calculada per a l'observador, la que resulta creativament estimulant. Aquesta petita reflexió em fa pensar que tot el que passa a les pàgines de successos dels diaris,tot el que diuen i fan els polítics, el que passa com a conseqüència de la cada vegada més autodestructiva individualització de la societat, la dictadura mediàtica.Tot és fruit de gent espontània i vital, gent sensible, creativa i sumament empàtica, filàntrops que volen construir un món absurd en el qual ens acabem pixant de riure. El que en realitat volen és sens dubte fer sorgir un nou sentit de l'humor imparable que conformi una nova dimensió social que ens faci riure sense límits ni culturals ni econòmics ni socials, un món on la realitat sigui tant virtual que el sol fet de pensar-hi sigui una cosa tant absurda que resulti retroalimentaria amb el nostre riure, que riguem fins a morir, que morim rient, i que riure sigui morir...
És una iniciativa que em plantejo de recolzar, i de ferme'n partícip. L'únic que passa és que tinc dubtes sobre si realment em ve de gust de gobernar el món o no. De moment havent desxifrat el veritable mecanisme que fa funcionar la societat capitalista occidental, brindo a qualsevol que hagi llegit això a esdevenir un totpoderós dictador i nou ideòleg mundial, (ei, si li ve de gust, sinó, no).
