Un ofici digne i entranyable

Aquí teniu un magnífic exemplar de cargol comestible de jardí. Cosa simpàtica i mona. Alhora vull fer notar en aquest blog el fet que la cria de cargols és una opció laboral molt a tenir en compte. A banda de que és una criatura de la natura la mar de simpàtica, no gens entremaliada i facil de tenir contenta, ideal com a animal de companyia per a persones grans o per a criatures petites. A més la seva baba té propietats (no cal que siguin necessàriament terapèutiques, però té propietats). En definitiva, plantejeuvos-ho, i si finalment algú decideix a dedicarse en un projecte de cria i comercialització de cargols, només ha de posar-se en contacte amb mí. Jo ja estic començant a informar-me, per si a algú li interessa el tema he afegit un link a visitar.
http://www.biosfera.org/galerias/galerias.php?gals=gal_caracoles

La Lambada - "Como se escucha"

Allò que té internet; que pots arribar a voltar fins a Uruguai per a poder sentir la Lambada amb la lletra traduïda! I que vols fer-hi si cadascú té les seves inquietuds... És cert que hi poden haver coses que tant sols la gent d'Uruguai entengui, però val la pena fer un esforç de comprensió, al cap i a la fí què és la interculturalitat sinó saber conviure amb d'altres cultures sense fer-les passar per cap sedaç ni òsties, és a dir... això!

Yamshes en Escabetx

Yamshes en Escabetx

Allò que no té vermell ni groc...

Els qui estàn posats en el món de la cromoteràpia diuen que el color blau, té propietats per a combatre la febre, com a antisèptic i astringent, a més és refrescant, ajuda a portar millor l'asma i és bo per a combatre l'excés de pes i la cel.lulitis. També té efectes psicològics, es diu que combat l'egoïsme, que té efectes calmants i que "obre la ment". Aixís doncs podem comprovar una vegada més que el mal dels peus plans té molt difícil solució. Apart, posem un aspersor blau a la nostra vida i engeguem-lo, de ben segur que tot anirà molt millor.

A saber!

Aspersors monòtons màgics, que en la continuitat de la seva acció, tenen la capacitat de fer que hom, en observar-los de manera suficientment perllongada, entri en un desconegut i misteriós estat hipnòtic en el qual se sent curull d'una sensació de trascendència còsmica i tot vagi molt millor, excepte si té els peus plans, que és un mal de molt difícil cura.

Parlant del temps...

Aquest any, en concret, l'hivern li costa d'arrivar. De manera que és una prova més de que vivim en un món canviant, el qual tendeix a tenir unes rutines i unes constants que es van repetint al llarg de la nostra vida, però en el fons, sempre hi ha una petita diferència contínuament canviant, amb això no vull assentar una afirmació que pretengui ser absoluta, o gairebé; potser podem fer previsions, però cal tenir en compte que la perfecta previsió, és irracional. Us ha quedat clar?
Doncs que no us ho hagi de repetir.

Us dono la benvinguda al meu blogg, segurament no tot el que publicaré serà gaire interessant, però podeu ser visitants asidus igualment, ningú us ho impedeix.