Cercar en aquest blog

dilluns, de novembre 27, 2006

Mira què dic ara...

Incertesa, imprevisibilitat, dinamisme, incomprensió, espontaneïtat; elements i adjectius relacionables amb la creativitat, i alhora deduïbles de qualsevol situació absurda. A banda d'això, l'absurd ens resulta hilarant, és a dir ens fa riure.

Ja hem relacionat, doncs el riure amb la creativitat, però no qualsevol riure, tant sols el riure de l'absurd. El riure de la situació irracional i no calculada per a l'observador, la que resulta creativament estimulant. Aquesta petita reflexió em fa pensar que tot el que passa a les pàgines de successos dels diaris,tot el que diuen i fan els polítics, el que passa com a conseqüència de la cada vegada més autodestructiva individualització de la societat, la dictadura mediàtica.Tot és fruit de gent espontània i vital, gent sensible, creativa i sumament empàtica, filàntrops que volen construir un món absurd en el qual ens acabem pixant de riure. El que en realitat volen és sens dubte fer sorgir un nou sentit de l'humor imparable que conformi una nova dimensió social que ens faci riure sense límits ni culturals ni econòmics ni socials, un món on la realitat sigui tant virtual que el sol fet de pensar-hi sigui una cosa tant absurda que resulti retroalimentaria amb el nostre riure, que riguem fins a morir, que morim rient, i que riure sigui morir...

És una iniciativa que em plantejo de recolzar, i de ferme'n partícip. L'únic que passa és que tinc dubtes sobre si realment em ve de gust de gobernar el món o no. De moment havent desxifrat el veritable mecanisme que fa funcionar la societat capitalista occidental, brindo a qualsevol que hagi llegit això a esdevenir un totpoderós dictador i nou ideòleg mundial, (ei, si li ve de gust, sinó, no).

dijous, de novembre 02, 2006

Sobre la política...

Doncs sí, la política és una merda.
L'únic que segurament ens queda, és anar assumint que la política cada vegada més té menys pes en les nostres vides. Cada dia que passa, els governs i els partits polítics tenen menys capacitat de gestió i decisió sobre la evolució de la societat. Vivim en la era de la globalització en una societat cada vegada més mediatitzada i alhora més impersonal. Cada dia que passa tenim menys a dir com a individus, fem més el que ens toca i estem més ficats en la roda de la economia que gira al ritme que marquen les grans multinacionals, els bancs i les empreses de comunicació. Per tant, podem anar tenint clar que això de votar un o altre partit polític anirà tenint una importància cada cop més relativa.
De mentres això va succeint però, pot ser interessant per a les consciències més idealistes i d'un inconformisme més inquiet, tenir en compte d'on venim i cap a on anem. Com a resum mal fet i tal vegada vàlid per a posar en el meu blog, se m'acut de posar la següent documentació:

-Per a pensar en un punt de partida ideològic, la definició de política d'esquerres de la Viquipèdia:

La izquierda política, se refiere a un segmento del espectro político que considera prioritaria la consecución de la igualdad social, sobre la libertad individual y sobre el mantenimiento del orden social. En función del equilibrio que se dé entre estos tres factores, la izquierda política tendrá a su vez multitud de ramas ideológicas. En oposición a la derecha política, la izquierda busca potenciar valores colectivos (sociales), en oposición a valoraciones netamente individuales (privados). En general, tiende a defender una sociedad laica, igualitaria e internacional.

-Per a imaginar-se un futur ideal en el qual pensar, incloc un link cap a un post del blog del Xicart, que relata una nova utopia tal vegada possible:
EL SOCIALISME ETÍLIC
ELS FONAMENTS D'UNA NOVA SOCIETAT

De fet aquest link porta cap a una pàgina web que ja tinc inclosa en el meu blog en l'apartat de links interessants a tenir en compte, però per siun cas fes falta, ho reposo en aquest post per a fer que l'accés al blog del Xicart sigui més mecànic. Llegiu-ho i vereu com el món encara pot anar molt millor (encara que sigui frívolament) , i que encara queden coses a fer abans que resignar-se a tenir els peus plans!